Blog del Cor Guillem Fortuny (i de tot el projecte de sensibilització musical )
domingo, 25 de diciembre de 2011
Bon Nadal !
L´ampa de l´escola Guillem Fortuny, els nens del cor i de tot el projecte de formació musical us desitjen Bon Nadal!
sábado, 17 de diciembre de 2011
I la música entrà a l´escola
Doncs , resulta que un bon dia la música va entrar a l´escola. Diuen que va ser de mans d´un senyor prim i amb ulleres i que tocava el piano . Es veu que entre ell i els mestres de l´escola volien sensibilitzar els nens amb quelcom de tan bonic com la música .N´estàven segurs!Sabien que, poc a poc, ho aconseguirien ...
Ben bé no ser com va ser , però de cop i volta el timbre estrident que assenyalava les entrades i sortides de les classes , es convertí es en una suau i dolça música . Vivaldi , Chopin , Mozart i tants d´altres , feien més alegres les sortides de classe i molt menys dures les entrades i de pas , a mi i a tot el barri , ens alegraven el dia .
Després de les hores escolars , molts nens s´apuntaren a classes de piano , de guitarra , de percussió ....I AL COR!. El senyor de les ulleres va venir un dia amb una noia que duia una batuta i creà una petita coral de nens i nenes que la única cosa que tenien en comú , era que els agradava cantar.
Així fou com , poc a poc , la musica entrà a l´escola....
Ben bé no ser com va ser , però de cop i volta el timbre estrident que assenyalava les entrades i sortides de les classes , es convertí es en una suau i dolça música . Vivaldi , Chopin , Mozart i tants d´altres , feien més alegres les sortides de classe i molt menys dures les entrades i de pas , a mi i a tot el barri , ens alegraven el dia .
Després de les hores escolars , molts nens s´apuntaren a classes de piano , de guitarra , de percussió ....I AL COR!. El senyor de les ulleres va venir un dia amb una noia que duia una batuta i creà una petita coral de nens i nenes que la única cosa que tenien en comú , era que els agradava cantar.
Així fou com , poc a poc , la musica entrà a l´escola....
martes, 6 de diciembre de 2011
Guillermina Fortuny
Em dic Guillermina Fortuny . Potser tu em coneixes , potser m´has vist passar davant l´escola .Segur que sí! perquè hi passejo sovint .
Fa molts,molts anys que visc al barri. L´he vist crèixer . Poc a poc Vilafortuny va passar de ser un grapat de cases d´estueig a fer-se gran i més gran i esc onvertí en el lloc ideal per a viure...
Peròhi havia un problema: hi mancava una cosa ....
NENS I NENES!
Però el problema es va sol.lucionar ...
Poc a poc s´instal.laren algunes families , vingudes de molts llocs , des del mateix poble de Cambrils fins a llocs tan llunyans com Rússia , Holanda , Anglaterra , passant per Tarragona ,València, Barcelona , Reus , Salou,Riudoms ... Un munt de gent vingueren a instal.lar-se al barri , i amb ells els seus nens i nenes
Però hi mancava una cosa .....
UNA ESCOLA!
Però això també es va sol.lucionar . Aviat es construí una escola tota pintada de blau , on els nens podien arribar en bicicleta , mentre jo els observaba desde l´ampit de la finestra .
Tot semblava normal , els nens entraven a l´escola , s´comiadaven de les mares , entraven a fer fila entre crits i rialles . Allà estudiaven , jugaven ,la tarda sortien , més cansats .Cada dia igual ...
Però hi mancava una cosa ....
LA MUSICA!
Però, amics i amigues , això també es va sol.lucionar ....
Fa molts,molts anys que visc al barri. L´he vist crèixer . Poc a poc Vilafortuny va passar de ser un grapat de cases d´estueig a fer-se gran i més gran i esc onvertí en el lloc ideal per a viure...
Peròhi havia un problema: hi mancava una cosa ....
NENS I NENES!
Però el problema es va sol.lucionar ...
Poc a poc s´instal.laren algunes families , vingudes de molts llocs , des del mateix poble de Cambrils fins a llocs tan llunyans com Rússia , Holanda , Anglaterra , passant per Tarragona ,València, Barcelona , Reus , Salou,Riudoms ... Un munt de gent vingueren a instal.lar-se al barri , i amb ells els seus nens i nenes
Però hi mancava una cosa .....
UNA ESCOLA!
Però això també es va sol.lucionar . Aviat es construí una escola tota pintada de blau , on els nens podien arribar en bicicleta , mentre jo els observaba desde l´ampit de la finestra .
Tot semblava normal , els nens entraven a l´escola , s´comiadaven de les mares , entraven a fer fila entre crits i rialles . Allà estudiaven , jugaven ,la tarda sortien , més cansats .Cada dia igual ...
Però hi mancava una cosa ....
LA MUSICA!
Però, amics i amigues , això també es va sol.lucionar ....
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)