Doncs , resulta que un bon dia la música va entrar a l´escola. Diuen que va ser de mans d´un senyor prim i amb ulleres i que tocava el piano . Es veu que entre ell i els mestres de l´escola volien sensibilitzar els nens amb quelcom de tan bonic com la música .N´estàven segurs!Sabien que, poc a poc, ho aconseguirien ...
Ben bé no ser com va ser , però de cop i volta el timbre estrident que assenyalava les entrades i sortides de les classes , es convertí es en una suau i dolça música . Vivaldi , Chopin , Mozart i tants d´altres , feien més alegres les sortides de classe i molt menys dures les entrades i de pas , a mi i a tot el barri , ens alegraven el dia .
Després de les hores escolars , molts nens s´apuntaren a classes de piano , de guitarra , de percussió ....I AL COR!. El senyor de les ulleres va venir un dia amb una noia que duia una batuta i creà una petita coral de nens i nenes que la única cosa que tenien en comú , era que els agradava cantar.
Així fou com , poc a poc , la musica entrà a l´escola....
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Què t´ha semblat?